Però, com podem saber si un punt d’una zona concreta és el més alt respecte al nivell del mar?
Com podem saber quin és el cim més alt d’un territori delimitat?
Actualment, amb una inversió mínima a la major part de països del món, hom pot adquirir un mapa, una brúixola, un altímetre i un clinòmetre.
Amb aquest estris, podem calcular fàcilment l’altitud d’un punt visible respecte a altres del voltant i situar-los en un mapa. 
Més recentment, i potser amb una inversió lleugerament més important (però no gaire si vivim en un dels afortunats països de l’anomenat Primer Món) podem adquirir un receptor GPS.

Gràcies al Sistema de Posicionament Global (Constel•lació de Satèl•lits amb els que podem calcular la posició d’un Receptor), a través d’una malla de coordenades estipulada internacionalment segons la zona i hemisferi, podem obtenir dades molt precises del punt en el que ens trobem.
L’altitud però, ja no és tant exacta, pel que els instruments tradicionals ens poden ajudar a disminuir el marge d’error; com pot ser un simple baròmetre/altímetre.
Tecnològicament, a més, es poden corregir les dades a partir d’un satèl•lit geostacionari com l’Egnoss a Europa o amb les estacions fixes de posicionament que serveixen de punt referencial.
Bàsicament, i gràcies a la possibilitat d’accedir a tot aquest material, a finals del 2007 l’Aina Pedret i el Cèsar Pasadas, ambdós geògrafs per la Universitat Autònoma de Barcelona, decideixen aglutinar els esports de muntanya, el col•leccionisme, la fotografia, la tecnologia i l’estudi geogràfic en un sol projecte: es posa en marxa Geo-Sostres.
Geo-Sostres Catalunya
Geo-Sostres Espanya
Geo-Sostres Europa
...
0 Aportacions:
Publica un comentari